
Nenes bruixes, malgrat la poca fe que tinc en el gènere humà i en tot el que es belluga (no desvetllo res de nou, suposo?), estic començant a creure en Déu. No ens hem quedat sense llum i els dos arbres que podrien ser ben be al mig del menjador han decidit abraçar-se l'un a l'altre, esperant que demà vingui Sant Tallapins i els converteixi en material combustible. Si això no són miracles que vingui Déu.... pensant-t'hi una mica, millor que no, em cagaria a les calces i hauria d'anar a missa. Jo us penjo una bonica foto de quan el camí encara era transitable. Així inauguro el blog del 2010,l'latre opció seria matar-lo del tot i deixar espai lliure a Matrix. Vosaltres mateixes.


