
Nenes bruixes, malgrat la poca fe que tinc en el gènere humà i en tot el que es belluga (no desvetllo res de nou, suposo?), estic començant a creure en Déu. No ens hem quedat sense llum i els dos arbres que podrien ser ben be al mig del menjador han decidit abraçar-se l'un a l'altre, esperant que demà vingui Sant Tallapins i els converteixi en material combustible. Si això no són miracles que vingui Déu.... pensant-t'hi una mica, millor que no, em cagaria a les calces i hauria d'anar a missa. Jo us penjo una bonica foto de quan el camí encara era transitable. Així inauguro el blog del 2010,l'latre opció seria matar-lo del tot i deixar espai lliure a Matrix. Vosaltres mateixes.
Jo ja fa temps que no crec en Déu, déu, déus, miracles i altres hosties, pero per no se per quina raò nosaltres també hem tingut llum durant tot el dia d'ahir. Em maravella quan dius que la foto era de quan el camí estava transitable.... però.... glups... com estava quan era intransitable?. Vinga noies tornem a intentar-ho això del blog. És millor que està tot el dia responen correus o enviant d'altres al grup bruixeril.
ResponEliminaJo, per la gràcia que em confereixo a mi mateixa conjur a tots els poders de les bruixes a fer una resucitada conjunta d'aquest blog, al dia següent de la maleïda nevada, dia de la dona treballadora,encara que ningú hi pensés amb tanta neu, dia que la cris ens envia una de les seves aportacions gràfiques i ningú li diu res, dia que una dona guanya per primer cop un oscar i dia que em vaig pelar de fed quan no vaig poder arivar a casa en cotxe i vaig haver d'anar caminant amb neu fins els genolls ...... brrrr....
Ara un cop fet el conjur i desfet el malefici, només cal esperar...
Asun (bruixa glamurosa)
Doncs del que va passar a casa no sé què dir-ne... Hem estat gairebé un dia amb les bombetes com si fossin de vint wats, estil anys quaranta, però amb els ordinadors funcionant, una bonica paradoxa... la qual cosa ens ha permès (i obligat) a treballar mig a les fosques.
ResponEliminaEls arbres han caigut barranc avall i oh miracle! Jo que abans vivia amb un bosc al darrere ara hi tinc un carrer i una casa amb piscina! (Ei, el dels miracles, aquest te'l podies estalviar!)
La idea del blog em sembla collonuda, però amb la qüestió manteniments no sóc d'allò que se'n diu gaire constant, és a dir, avui escric i no hi torno fins d'aquí dues setmanes, perquè la vida és així, avui tinc feina, demà no en tinc ganes.
Per tant, si la constància diària no hi és exigida, jo m'afegeixo al conjur de la Glamurosa i a la crida de la Punki, ressucitem el moribund i fotem-li canya!
Maca, la foto... i per aquí dius que es transitava?
010
Es transitava caminant, ara és ple d'arbres tombats i s'ha de fer salt de tanques. Va dones! penjeu fotos de la nevadeta. Sembla que la Roser no ha estat il·luminada pels favors divins de Santa FECSA.
ResponEliminaHola a totes les bruixes! Jo només crec en Deu quan trobo aparcament en un carrer impossible. Ho dic de debó. A mi el temporal m'ha respectat del tot, llàstima que se m'ha mort la caldera i una de nova costa una pasta que no tinc. Avui he anat a buscar estufes de cal Nani i acabarem de passar l'hivern. De cara a l'hivernt vinent ja miraré com ho faig (ajuntant les pagues dobles + algun cangur...). Fins aquesta tarda no he pogut treure el cotxe del carrer de dalt. Ahir vaig anar a chez Roser per solidaritzar-me amb ella. Miraré de penjar alguna foto. Per mail us convoco al sopar de març!
ResponElimina